La competència matemàtica

Les sessions que estic desenvolupant estan creades amb l’objectiu de treballar i a la vegada millorar la competència matemàtica.

Tal i com Álvarez i García(2011, p 14)₁ citen, l'informe PISA entén la competència matemàtica com:

La capacitat individual per identificar i entendre el paper que les matemàtiques tenen en el món, fer raonaments ben fundats i utilitzar i implicar-se amb les matemàtiques en aquells moments en què es presenten necessitats en la vida de cada individu com a ciutadà constructiu, compromès i reflexiu.

Segons Torres, (2008 citat per Bermejo, 2004)₂, per contribuir al desenvolupament de la competència matemàtica, s’han d'estimular capacitats de comprensió o representació mental i interrelació entre diferents conceptes, així com de comunicació i justificació de els procediments utilitzats, saber com  i quan utilitzar els procediments matemàtics de manera precisa i rigorosa.

En el material que estic desenvolupant, estic dissenyant sessions on es treballa la resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana dels alumnes. Mitjançant la utilització d’elements matemàtics bàsics (diferents tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.); la identificació de situacions quotidianes que requereixen l'aplicació d'estratègies de resolució de problemes i la selecció de les tècniques adequades per calcular, representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible. I amb la finalitat de construir entre tots estratègies eficaces de resolució de problemes. 

Aquí us deixo un exemple d'algunes pantalles d'una sessió:

_____________________________________________________________

1. Alvarez, J.L i García, J.E. (2008).La competéncia matemàtica.

2. Bermejo, V. (2004). Como enseñar matemàticas para aprender mejor. CCS,Madrid. 

Resposta dels professors respecte les avaluacions lectores

Ja he començat amb la passació de les proves lectores als alumnes del projecte. Els nens s’han mostrat motivats i s’han esforçat per fer-les bé.

Els seus tutors no m’han posat cap problema. Ambos s’han mostrat col·laboratius perquè agafi als alumnes quan sigui necessari. M’ha cridat l’atenció que cap dels dos hem comentés que els hi comuniqui els resultats que obtingui. No se si ho faran un cop tingui totes les avaluacions passades.

Per fer-ho de manera més àgil he aprofitat l’estona que tenen després del menjador per passar la prova a tots aquells nens que es queden a menjar a l’escola. Així no perden temps de classe. L’any passat, quan vaig fer el meu Practicum I, va haver-hi professors que no els hi agradava que agafés als alumnes en hores d’altres matèries per fer l’entrenament lector. No s’adonaven de la importància de la lectura i com aquesta és essencial per l’adquisició de la majoria d’aprenentatges i  matèries.

Ja us explicaré quins han estat els resultats una vegada hagi realitzat totes les avaluacions.

El meu paper com psicopedagoga

Després d’aquest temps de pràctiques em paro a analitzar una mica quin és el paper com a psicopedagoga que estic desenvolupant. Està clar que la meva pràctica psicopedagògica està relacionada amb l’elaboració de recursos educatius en un context educatiu.

Segons Guàrdia i Mas (2004)₁ “La intervenció del psicopedagog en aquest context està determinada  per l’aplicació d’una metodologia que combina l’autoaprenentatge amb la interacció humana a l’aula (alumne-professor, alumne-alumne, grup-professor).”(p.7).  En la intervenció que realitzo intento aplicar aquesta metodologia que combina l’autoaprenentatge amb la interacció humana fomentant la interacció alume-alumne però sense descuidar la interacció alumne-professor i sobre tot grup-professor.

Les funcions que he de realitzar com psicopedagoga en aquesta intervenció són les següents:

-Dissenyar els recursos; mitjançant la definició d’ estratègies de formació pròpies de cada recurs i el disseny de propostes específiques.

-Establir pautes i estratègies d’aplicació dels recursos; mitjançant la definició de quin és paper que ha de desenvolupar el docent i quines són les estratègies que haurà d’utilitzar.

-Realitzar-ne el seguiment i l’avaluació dels recursos, de la metodologia d’aplicació, del procés de posada en marxa, de la seva eficàcia formativa, entre d’altres.

-Orientar els professors sobre els mitjans i recursos educatius més adequats perquè els seus alumnes aprenguin les diferents habilitats.

_________________________________________________________

1. Guàrdia, L. i Ma, X. (2004). La intervenció psicopedagògica en propostes de disseny de recursos educatius interactius multimèdia. Bloc V. La practica psicopedagògica en contextos d’educació per l’elaboració de recursos educatius i programes audiovisuals. Universitat Oberta de Catalunya.

"La formula para ser un crack de las matemáticas". Diari El Mundo

Us deixo l’enllaç d’una publicació del diari El Mundo amb el titular “La fórmula para ser un crack de las matemàticas. Claves para entendre y disfrutar de la asignatura” que he trobat interessant. En aquesta publicació remarquen la importància de l’aprenentatge de les matemàtiques, realitzen una crítica a les pràctiques docents basades en procediments mecànics i rutinaris que provoquen avorriment en els alumnes i exposen les idees i mètodes per ensenyar matemàtiques de grans matemàtics.

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/10/ciencia/1365598895.html

Prova per avaluar la lectura

Arran de les dificultats lectores trobades en l’alumna amb dislèxia, la meva tutora i jo pensem que seria interessant passar a tots els alumnes del grup la prova d’avaluació lectora del centre per observar la relació entre habilitats lectores i resolució de problemes.

Aquesta prova d’avaluació lectora ens ofereix les següents dades:

-paraules per minut que ha fet el nen.

-mitjana del curs de referència del nen (el curs que esta fent a l’escola)

-percentil al que corresponen aquestes dades

-edat lectora a la que corresponen les resultats obtinguts

Per que us feu una idea d’aquesta prova us poso la seva estructura: 

Lectura de monosíl·labs consonant – vocal

Lectura de monosíl·labs consonant – vocal – consonant

Lectura de monosíl·labs consonant – consonant – vocal

Lectura de bisíl·labs CV

Lectura de bisíl·labs CVC

Lectura de bisíl·labs CCV

Lectura de Trisíl·labs CV

Lectura de Trisíl·labs CVC

Lectura de Trisíl·labs CCV

Lectura en castellà de Bisíl·labs CV

Lectura en castellà de Bisíl·labs CVC

Lectura en castellà de Trisíl·labs CV

Lectura en castellà de Trisíl·labs CVC

Lectura en català de Bisíl·labs CV

Lectura en català de Bisíl·labs CVC

Lectura en català de Trisíl·labs CV

Lectura en català de Trisíl·labs CVC

Lectura del text en català

Lectura del text en castellà

 
Per portar-ho a terme el primer que he de fer és parlar amb els tutors dels alumnes per veure que els hi sembla la idea i planificar quan es podria realitzar. 
Ja us explicaré...

Dificultats observades en els meus alumnes

Com ja vaig exposar a l’inici de les pràctiques, treballo amb un grup heterogeni. Això fa com és normal que trobi alumnes amb més dificultats que d’altres. Els grups cooperatius ja els vaig organitzar tenint en compte aquestes habilitats perquè fossin igualats.  Tot i realitzar les tasques de manera cooperativa trobo dos alumnes amb moltes dificultats que els hi costa troba la solució de les activitats.

El professor de matemàtiques ja hem va comentar que eren nens fluixets i que tenien dificultats a matemàtiques,  però com no em va donar gaire informació sobre ells i les proves de competències inicials que vaig passar no van sortir molt malament, no creia que tinguessin tantes dificultats.

Informant-me millor (parlant amb els seus tutors i revisant els seus expedients) trobo que l’alumna té dislexia i el nen TDAH amb predomini de dèficit d’atenció.

El primer que hem plantejo és que puc fer per ajudar-los a millorar en la resolució de problemes tenint en compte les seves dificultats. Per començar penso una sèries de mesures generals, que hem serveixen per tots dos i que començo a aplicar:

-Potenciar l’autoestima i reconèixer en públic els seus èxits.

-Posar en marxa totes les actuacions necessàries perquè no visquin les seves dificultats com un fracàs: respectar el seu ritme, facilitar-li les tasques seqüenciades en passos, reconèixer els seus avenços, no fer-la llegir en veu alta davant del grup...

-Intentar no donar múltiples ordres al mateix temps.

- Llegir les instruccions escrites o corroborà que les han entès.

-Tenir en compte la ubicació dins l’aula i procurar que estiguin a prop meu.

-Donar  temps adicional per completar les activitats.

-Fraccionar una activitat llarga en passos més petits.

-Utilitzar diagrames, gràfics i imatges per visualitzar el que s’explica amb paraules.

-Mantenir un nivell alt d’interaccions amb l’alumnat. Vaig fent preguntes, recordatoris, comentaris de suport ... A més m’aproximo a la taula del seu grup per comprovar la tasca que estan realitzant.

-Promoure l’ interès dels alumnes en els temes. Totes les activitats tenen temàtiques relacionades amb la vida real dels alumnes. Vam fer una activitat relacionada amb l’organització d’una festa d’aniversari,  una excursió que realitzaran aquest trimestre, l’hort urbà que s’està fent a l’escola, ... on els protagonistes de les activitats són ells mateixos.

-Utilitzar metodologies de treball en petit grup ja que la relació i el treball conjunt amb els companys pot augmentar la motivació  en la tasca.

Aprenentatge Cooperatiu

Tal i com ens diu l’informe Delors (1996)₁, podríem dir que l’aprenentatge cooperatiu és una metodologia adequada per tal que l’alumnat:

- aprengui a conèixer: és a dir, desenvolupi totes les capacitats necessàries per al seu creixement intel·lectual.

- aprengui a fer: és a dir, exerciti adequadament les habilitats i els procediments que li calen per aprendre.

- aprengui a conviure: és a dir, adquireixi tot un seguit de valors, de principis ètics i d’habilitats socials que el preparin per viure en una societat democràtica i…per millorar-la.

- aprengui a ser : és a dir, conegui i valori la pròpia persona, analitzi les pròpies emocions i respecti i estimi als altres.

Però en la última sessió realitzada vaig observar clarament que als alumnes els hi costa treballar de manera cooperativa, no estan acostumats a treballar en grup, entenc que és una cosa nova per ells i que he d'anar poc a poc perquè es vagin adaptant a aquesta nova metodologia. M'he adonat que per treballar de forma sistemàtica a treballar de manera cooperativa s'ha de fer alguna cosa més que treballar en equip. El treball en equip no només és un recurs per ensenyar, sinó també un contingut més que els alumnes han d'aprendre.

Segons Pujolàs (2008)2 "que el aprendizaje cooperativo sea efectivo depende de la cantidad de tiempo que los alumnos trabajen en equipo y de la calidad de dicho trabajo" (p. 301).

A partir de tot això, per intentar millorar la qualitat de treball cooperatiu dels meus alumnes, incideixo en donar-los una sèrie de pautes. Algunes són les següents:

-Posar-se d'acord sobre el que cal realitzar.

-Demanar ajuda i ajudar quan m’ho demanin.

-Compartir idees.

-Escoltar: el què es diu / el què es vol dir.

-Confrontar opinions.

-Pensar quan s’han liderar el grup  o moderar les discussions

-Acceptar les decisions d’un altre o del grup quan sigui necessari. 

 _____________________________________________________________

1. Delors, J. (1996).La Educación encierra un tesoro. Informe a la Unesco de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI. Santillana. Ediciones UNESCO.

2. Pujolàs, P. (2008). Ideas Claves. El aprendizaje cooperativo. Graó