sábado, 14 de diciembre de 2013

Conclusions finals

Ara que ja he finalitzat el període de pràctiques, és moment de mirar enrere, reflexionar i deixar constància del que he treballat durant aquest temps.
Imagino que a l’ inici de qualsevol període de pràctiques, tothom té dubtes sobre si la seva preparació serà l’adequada per dur-ho a terme; si estarà a l’altura o si es compliran les seves expectatives; tampoc es pot preveure si els resultats seran positius. Però el que sí es pot fer des de l’ inici és posar-hi il·lusió, motivació i ganes d’aprendre i això és el que he fet jo.

Una vegada acabat el treball realitzat t’adones que sempre queden idees sense plasmar, coses per fer, altres que haguessis fet d'una altra manera, ... però el que és segur és que l'experiència ha valgut molt la pena. En primer lloc perquè sens dubte he après molt. Ha estat un Pràcticum intens, enriquidor i que ha superat les meves expectatives.

Arriba l'hora d'avaluar, de veure si s'han complert els objectius i metes que em vaig plantejar a l’ inici i els resultats de la intervenció plantejada. Com el meu pràcticum està focalitzat en el disseny i elaboració d’un material i l’aplicació del material en un context d’aula, em vaig plantejar els següents objectius:
-Millorar les dificultats dels alumnes en la resolució de problemes, potenciat l’aprenentatge significatiu, proporcionant estratègies i recursos que els ajudin amb la resolució de problemes, de manera que construeixin relacions substancials i significatives amb la matèria.
-Realitzar aprenentatge de manera cooperativa.

Al finalitzar aquest temps puc dir que he assolit la majoria d'objectius i metes que m'havia proposat: doncs he ajudat als alumnes a millorar les seves habilitats en resolució de problemes, així com planificar les activitats, organitzar el treball i l’atenció; he introduït l’aprenentatge col·laboratiu i sobre tot que aprenguin a treballar amb aquesta nova metodologia per ells. A més, he augmentat la motivació dels alumnes amb la realització de problemes matemàtics, trobant amb més facilitat la relació dels temes tractats en l'assignatura amb el món real.
Malgrat haver assolits els objectius d’intervenció amb l’alumnat hem sap greu el fet que no tots els alumnes hagin millorat el que m’agradaria. Suposo que sempre volem més i això a la vegada és positiu, estem motivats en el treball i ens agrada veure un bons resultats en el que estem fent. Però a la vegada hem quedo tranquila perquè he fet tot el que ha estat al meu abast per ajudar-los.

Marxo contenta, centrant-me en l’àmbit d’intervenció de l’alumnat, he pogut aprendre a partir dels consells que hem donava la meva tutora diferents, així  com  recursos i fins i tot expressions que poden esdevenir molt útils per treballar amb alumnes i que han estat d’ajuda en el meu treball. Treballar amb nens no sempre resulta fàcil. Però estic contenta de l’espai que he creat, en el qual s’han trobat molt bé tots, d'aconseguir motivar-los cap a la resolució de problemes, de tenir l'oportunitat de conèixer-los, i d’ intentar aprofitar al màxim els seus potencials. Tot i això en aquest àmbit també vaig trobar algunes dificultats. Algunes d’elles són: el fet d’ensenyar-los a treballar en grup, el fet de treballar atents a la tasca i la manera de motivar aquells alumnes que no estaven engrescats amb l’activitat. Aquestes tasques van ser tot un repte, aconseguit de manera satisfactòria en alguns casos i en d’altres amb més dificultats.
Centrant-me en el disseny i l’elaboració del material dir que ha estat molt gratificant fer-lo, m’ha agradat molt conèixer aquest món desconegut  per mi fins el moment. Ha estat una molt bona  experiència que m’agradaria continuar fent. D’aquesta manera elaborés un producte adequat a les necessitats del moment, és un producte teu i pot ser com vulguis.

Crec que el realitzar aquest Pràcticum m'ha fet adquirir aquestes competències:
Competències cognitives:
- He aconseguit coneixements psicològics i pedagògics sobre el món de les dificultats en la resolució de problemes.
Competències procedimentals:
-He pres decisions fonamentals d'organitzar, planificar i realitzar intervencions educatives, tenint en compte l'anàlisi del grup d’alumnes.
-He conegut, dissenyat i desenvolupat una metodologia activa, lúdica, participativa i creativa que permeti el desenvolupament d’habilitats en la resolució de problemes.
-He ajudat a avaluar de forma continuada, formativa i global l’adquisició dels aprenentatges matemàtics.
Competències actitudinals:
- He mostrat inquietud i il·lusió per la important tasca educativa que es desenvolupa al meu centre de pràctiques i a l’escola.

Amb aquests aprenentatges em sento molt més segura de mi mateixa, molts dels meus  coneixements s'han consolidat, he hagut de solucionar diferents situacions sense tenir molta pràctica anterior a ella i crec que encertant en les meves actuacions. Però encara em queda molt per aprendre, de fet, penso que estem en un procés d’aprenentatge continu.

Per ser sincera, també he tingut moments que han estat difícils. El fet de combinar les pràctiques, amb tot el treball que comporten, amb el meu treball i amb una altra assignatura  m'han donat més d'un mal de cap. Al final m'he ensortit amb tot. Penso que de fet és un bon entrenament per a la nostra futura tasca com a psicopedagogs doncs està clar que cal atendre a molts fronts alhora.

Estic molt satisfeta de tot el treball elaborat, i sobre tot, tot i que encara s’ha d’acabar de parlar,  contenta de la possibilitat de continuar amb el projecte durant tot el curs. A més els docents del Cicle Inicial estan molt interessats i potser començo a ajudar-los a dissenyar activitats adequades al seu nivell.

Per finalitzar només agrair a tota la gent que m’ha ajudat en aquest període de pràctiques. En primer lloc a la meva tutora i tutor per la dedicació i ajuda donada, després als docents del centre, dels quals també he tingut oportunitat d’aprendre i en últim lloc a vosaltres companys; amb les vostres experiències també he aprés i m’han ajudat a veure el paper del psicopedagog des d’altres perspectives.

Trobada de feedback amb els docents


Per finalitzar el meu practicum ahir vaig tenir una trobada amb els tutors i el professor de matemàtiques  del grup d’alumnes amb els quals estic implementant el projecte.
La veritat és que aquestes trobades creen un clima de treball molt positiu i tothom des de la seva vessant pot aportar les seves experiències i punts de vista. Aquest tipus de dinàmiques s’emmarquen dins d’un model col·laboratiu on l’objectiu principal és que tots els agents que intervenen en un procés de millora es sentin partícips de les millores que s’estan implementant i on es comparteixi el significat i el sentit de la intervenció psicopedagògica.
No puc dir que hagi estat difícil, però no ha estat igual de fàcil amb tots aconseguir aquesta col·laboració. El fet d’aconseguir-la implica compartir en algun grau la representació del problema i el sentit i significat de la intervenció que es proposa. Vaig trobar un dels tutors amb el qual no compartia tant aquests propòsits, però que al cap i a la fi va acabar col·laborant amb mi.
Per apropar-me als professors m’ha ajudat l’empatia. He estat capaç de comprendre que puguin arribar a evitar noves tasques i responsabilitats i a la vegada que necessitin replantejar la seva pràctica educativa per afrontar les dificultats dels seus alumnes. Crec que això em va servir per guanyar-me la seva confiança i no pensessin que arribava per posar tot cap per avall i ficar-me en les seves coses.
En aquesta trobada vam estar parlant de l’evolució dels diferents alumnes del projecte.
 D’ entre tots els alumnes que han participat tots vam coincidir en que ens preocupa especialment l’alumna Xa per les limitacions que provoca el seu trastorn d’aprenentatge,  i l’alumne Xh per la seva actitud davant els aprenentatges. Observem que a l’alumne Xl (l’alumne amb TDAH) li ha anat força bé aquest treball i que ha tret bons resultats.
També parlem de les actuacions realitzades que han estat positives i que seran les indicades a seguir realitzant. En general, els docents, a la vista dels resultats obtinguts i dels comentaris dels alumnes al respecte, estan molt satisfets amb l'experiència i la consideren altament positiva, i, per descomptat, repetible en propers cursos, amb millores i correccions pertinents.
La sensació personal de la trobada és molt positiva ja que tot i veure personalment els avenços en aquests alumnes és molt reconfortant que altres professionals constatin aquesta dada.

viernes, 13 de diciembre de 2013

Valoracions dels alumnes sobre el treball cooperatiu

D’altra banda us exposo un resum de les valoracions que han fet els alumnes sobre l’aprenentatge cooperatiu.


Aspectes positius
Aspectes negatius
            Escoltem les opinions dels altres.
            És més divertit.
            Aprenc més.
            Els companys t’ajuden i t’expliquen el que no saps.
            Et relaciones més amb els companys i puc conèixer més a aquells que no tinc relació.
            Pots consultar als companys el que no saps.
            Pots ajudar als companys.
            Que el grup no valori les teves idees o que no et faci cas.
            Ens podem barallar perquè cadascú té la seva idea.
            Més distracció i entreteniment perquè parlem amb els companys de grup d’altres coses.
            Més soroll a la classe.
            No pots fer el que vols, ets un grup.
Alternatives per millorar la metodologia
Els ha costat molt pensar alternatives; les més interessants han estat:
            No fer tant de xivarri a la classe.
            Ser més amables amb els companys i no enfadar-nos si no estan d’acord amb les nostres idees.
            Més participació de tots.
            Fer grups que ens agradin.
-          Treballar junts més sovint.


A més els alumnes han expressat un alt grau de satisfacció amb l'experiència. 
Com a punts positius destaquen que la implicació dels alumnes del grup ha estat alta en general. Aquest treball en equip no només ha consistit en suport acadèmic sinó també en molts altres sentits, com conèixer més alguns companys.

Avaluació final

Finalment ja tinc les dades de les proves finals passades a tots els alumnes. Per tant, estic contenta de poder-les compartir amb vosaltres al blog.
En primer lloc explicar-vos que he estat donant-li voltes al procés d’avaluació, tenia dubtes de  si utilitzar o no el mateix instrument d’avaluació al pre i al post. A l última entrada que vaig fer al Blog us vaig explicar que havia utilitzat un altre prova per fer el post, però després de tenir-la feta no em convencia aquesta decisió i seguint també els consells dels meus tutors vaig rectificar i ahir, ja en un últim moment els i vaig passar  la mateixa prova que en el pre.

A continuació us mostro els resultats  de les proves  en el pre i en el post utilitzant en ambdues ocasions la prova d’avaluació diagnostica de la competència matemàtica de l’any 2012-2013.
A la gràfica presentada observem les puntuacions de les proves en els dos moments d’avaluació en cadascun dels alumnes del projecte. En aquesta gràfica podem comparar les puntuacions que van tenir a l’ inici del projecte, finals de setembre (nota pre) i la puntuació obtinguda ara a l’avaluació final (nota post).
Aquestes dades expressen millores en el rendiment de la majoria dels nens, la qual cosa ens dóna idea de com ha estat l’evolució dels alumnes. En general podem dir que es mostra una diferència positiva entre l’avaluació inicial i l’avaluació final. Aquesta millora observada es mostra de forma més notable en alguns alumnes i en d’altres les millores són menys significatives. També trobem alguns alumnes on no s’observen aquestes millores, la puntuació del post ha estat pitjor que la del pre. Aquest és el cas de Xa i Xn. En el cas de Xa crec que les seves dificultats lectores i de comprensió han pogut influenciar en aquests resultats; en el cas de Xn durant l’ultima prova va estar dispers, sense centrar-se gaire. Xh tampoc ha mostrat resultats satisfactoris, dir que la seva actitud vers els aprenentatges no és l’adequada i que tot i fer una tasca més motivadora i que els seu comportament  fos normalment correcte no acabava d’involucrar-se i esforçar-se per aprendre.  
Per concloure dir que ha estat una experiència curta i que es necessitaria més temps per continuar treballant amb tots aquells alumnes que presenten més dificultats. 

lunes, 9 de diciembre de 2013

Última Fase

Aquesta setmana començo a posar fi al meu Practicum II. Ho he intentat allargar el màxim possible per poder tenir més temps per  treballar amb els alumnes.
Avui he començat amb la fase 9.
FASE 9. Avaluació del recurs didàctic dissenyat  
DATA: Del 09/12/2013 fins el  13/12/13                                     HORES: 6h
Objectius:
-Analitzar la millora obtinguda gràcies al programa d’entrenament.
-Avaluar  l’adequació de les activitats i materials elaborats al context educatiu al qual van dirigits.
Destinataris:Alumnes
Activitats:
Passació de les proves d’avaluació final.
Enregistrar i analitzar els resultats obtinguts per valorar la millora.
Reunió amb els docents per realitzar una avaluació final.
Instruments i tècniques
Prova d’avaluació final; Competències diagnòstiques de matemàtiques.
Indicadors d’avaluació:
Millora obtinguda en els alumnes respecte els resultats inicials.
Valoració dels docents envers la millora dels seus alumnes.

Aquesta fase la he començat amb la prova d’avaluació de competències diagnostiques de l’any 2011-2012 per utilitzar les dades com avaluació final. Per fer una pre-avaluació vaig utilitzar les proves de competències diagnòstiques del curs passat, és a dir, les de l’any 2012-2013 i ara tenia dubtes si tornar-les a utilitzar en el post. Per una banda és millor perquè tindria el pre i el post mesurat amb el mateix test d’avaluació, però per altra banda crec que el fet que ja l’haguessin fet influiria en els resultats.

 A més els he passat un qüestionari, que he elaborat, perquè realitzin una valoració sobre l’aprenentatge cooperatiu, per veure que opinen d'aquesta nova metodologia per ells.

QÜESTIONARI: VALORACIÓ DE L’APRENENTATGE COOPERATIU
Marca l' opció que més reflecteixi el teu grau d’acord  amb cadascuna de les següents afirmacions, relacionades amb l’aprenentatge cooperatiu que hem realitzat.


D’acord
En desacord
No sé
He desenvolupat més capacitat verbal: comprendre, explicar, preguntar, debatre,…



He aconseguit posicionar-me davant les intervencions diferents dels meus companys, aportant la meva visió.



He sigut capaç d’aportar idees en les diferents activitats.



He ampliat el meu coneixement sobre la resolució de problemes mitjançant punts de vista diferents de companys.  



D’aquesta manera entenc millor els temes difícils.



M’ha agradat treballar d’aquesta manera.



He augmentat el meu iterés per la resolució de problemes gracies a l’aprenentatge cooperatiu.



Treballar de manera cooperativa és millor que treballar de manera individual.



Treballant sol hagués fet més activitats i hagués après més.



La meva valoració global del treball en grup ha estat bona.












-Indica dos o tres aspectes positius de treballar de manera cooperativa en comparació amb la manera de treballar normalment a l’aula.
1.
2.
3.
-Indica dos o tres aspectes negatius de treballar de manera cooperativa en comparació amb la manera de treballar normalment a l’aula.
1.
2.
3.
-Indica dos o tres alternatives per millorar la metodologia del aprenentatge cooperatiu.
1.
2.
3.

Una vegada tingui els resultats els comento!!

miércoles, 4 de diciembre de 2013

Valoracions i intercanvi amb la tutora d'Avesedari

Ahir vaig anar al centre d’Avesedari a fer una valoració amb la meva tutora sobre el treball que estava realitzant amb els alumnes en aquest Practicum II.

En aquesta trobada vam revisar les diferents sessions dissenyades i desenvolupades i com els alumnes havien treballat en cadascuna. També apunto alguna observació que hem sembla significativa a tenir en compte. Per exemple, si he percebut que algun alumne li ha costat molt la sessió, si veig que es troben més còmode amb un determinat tipus d’activitat vers un altre,…

Parlem de la flexibilitat i l’adaptabilitat del mètode, ella hem recorda que queda en les meves mans, i de les variables que no podrem predir i que he de tenir en compte: cansament puntual, motivació davant d’una tasca concreta, dificultat davant d’una activitat nova, capacitat de gestionar l’error: tolerància a la frustració i constància i dedicació.

Comentem també com s’ha portat a terme el disseny i aplicació de les sessions. Per anar dissenyant i planificant les sessions d’entrenament he donat resposta a una sèrie de qüestions plantejades per Jurado (1996)1, considerant la intencionalitat de l’acte educatiu i amb referència als nens que estan aprenent.  D’acord amb  Jurado (1996)1 analitzar el nen permet equilibrar les accions i planificar les activitats, cosa que es conforma com una adaptació a les necessitats de l’alumne en la situació d’aprenentatge. Una vegada analitzat els alumnes amb la resposta de les qüestions plantejades he anat valorant i treballant les carències necessàries per continuar el procés educatiu.  
-Volen  aprendre? En el moment que aquesta qüestió ha estat resposta amb un NO, valorava la seva actitud i motivació. No són gaires els alumnes que no estan motivats,  per la majoria ha estat una tasca nova i motivadora, però si que m’he trobat un parell que aquesta motivació els hi faltava. En les diferents sessions he intentat que tinguessin una participació molt activa i dissenyar sessions significatives per tots ells.
-Poden aprendre? Les limitacions de capacitats d’alguns alumnes han produït dificultats a l’hora de solucionar alguns problemes. He tingut en compte aquestes limitacions per facilitar el procés resolució.
-Estan preparats per aprendre? En l’elaboració de les activitats s’ha tingut en compte la maduresa dels alumnes per evitar el fracàs del procés d’ensenyament –aprenentatge i per això s’han plantejat objectius d’acord amb el seu desenvolupament.
-Aprenen? A poc de fer les avaluacions finals i tenir dades més fiables, puc dir que sí aprenen. Si la resposta de totes les qüestions anteriors hagués estat positiva i aquesta no, m’hauria d’haver plantejat  si l’activitat proposada era l’adequada. Tot i que hi han hagut sessions que els hi ha costat més crec que la dificultat de les sessions s’ajustava al nivell dels alumnes.
-El ritme de l’aprenentatge és el desitjat? Si totes les qüestions plantejades anteriorment són respostes amb un SI i el ritme d’aprenentatge és l’adequat, per tant estan evolucionant correctament. Com ha sigut així, he anant incorporant nous aprenentatges.



_______________________________________________________________________
1. Jurado, P (1996). Requisits de l’aprenentatge. Didàctica. Universitat Oberta de Catalunya.

martes, 3 de diciembre de 2013

Disseny del material: Sessió per treballar la comprensió

Continuo en l’aplicació de les fases 7, Disseny i elaboració del material i 8, Aplicació d’un material en el context d’aula, de manera simultània. El fet d’anar fent-lo a l’hora m’ajuda amb l’elaboració del material. Les conclusions que trec com a conseqüència de les respostes i manera de treballar dels nens a cadascuna de les aplicacions del material m’ajuden a elaborar la següent i marcar l’aspecte que vull fomentar.

Aquesta setmana arreu d’observar les dificultats lectores i de comprensió de problemes m’he centrat en elaborar una sessió on es treballi la primera fase de resolució de problemes plantejada per Polya . Aquest autor, considerat per molts el pare de l’heurística matemàtica, va establir 4 fases en la resolució de problemes1.

1. Comprendre el problema: Quina és la incògnita?, Quines són les dades necessàries per resoldre’l?
2. Concebre un pla: T’has trobat amb un problema semblant?, Coneixes un problema relacionat amb aquest?, Podria enunciar el problema d’una altra forma?
3. Executar un pla: Són correctes els passos donats?
4. Revisar la solució obtinguda: Pots verificar el resultat?, Pots verificar el raonament?

En aquesta sessió ens centrarem en la comprensió amb l’ objectiu de:
-Comprendre el text i analitzar les dades.
-Preveure i raonar sobre els possibles resultats. 

Us deixo una mostra en imatges d'algunes activitats plantejades en aquesta sessió:



















____________________________________________________________

1. García, A., González, C.  I  Sáenz,  O. (1998). Estrategias operativas en la resolución de problemas matemáticos en el ciclo medio de la E.G.B. Departamento de Didáctica de las Ciencias Experimentales. Enseñanza de las Ciencias 6 (3), 251-264. Campus Universitario de Cartuja. Granada.